1. Dret de les dones a viure lliures de tot tipus de violències

a. Incloure el feminicidi,  l’assassinat de dones pel fet de ser dones, en el codi penal

b. Dotar la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista dels recursos necessaris per al seu desenvolupament i supervisió

c. Reobrir les oficines d’atenció especialitzada dels Mossos d’Esquadra

d. Garantir que en les denúncies per violència masclista els Mossos incloguin un informe de valoració dels risc que pateixen les dones en situació de violència masclista i que els jutjats concedeixin les ordres de protecció a les dones en situació de violència masclista que ho sol·licitin

e. Proporcionar programes de formació per a professionals de l’educació i de la salut en detecció de la violència masclista i l’atenció a les dones.

f. Seguiment per part dels mitjans de comunicació públics i privats d’un codi de bones pràctiques en la difusió de notícies relacionades amb les violències masclistes: No morim, ens maten

g. Prendre mesures sobre la publicitat del sector de la moda, especialment de moda infantil, contra la hipersexualització els cossos de les nenes i dones i l’objectificació en uns paràmetres de bellesa que no són sans per al desenvolupament mental i físic de les persones

h. Implementar un abordatge integral i coherent de polítiques contra el tràfic de dones i nenes. Ratificació de convenis internacionals i aprovació de plans generals en consonància amb mesures i legislacions que possibilitin accions integrals en tots els àmbits, sense perjudicar les dones que exerceixen la prostitució, ni les dones víctimes de trata amb fins d’explotació sexual

i. Adoptar mesures de control i sanció sobre els anuncis de contactes (prostitució) que beneficien econòmicament alguns diaris i que poden amagar xarxes de prostitució

j. Retirar la síndrome d’alienació parental com a factor de judici, reconeixent que el rebuig de les nenes i nens cap al progenitor violent és l’efecte de la pròpia violència exercida contra les mares

k. Superar la masculinitat i el militarisme actuals per tal de construir una ètica de la democràcia i la convivència pacífica basada en el respecte d’altri i per superar les estructures de reproducció i socialització de valors patriarcals, autoritaris i violents

l. Fer visible que les violacions dels drets humans tenen una dimensió de gènere específica

m. Reconèixer el feminicidi a les polítiques públiques i que la interpretació de la violència de gènere s’assumeixi no només com a violència contra les dones en les relacions de parella o ex-parella, sinó també la violència sexual (abús, assetjament, agressió, trata de dones), els feminicidis comesos fora de les relacions de parella i les pràctiques perjudicials (mutilació genital, matrimoni forçat)

n. Visibilitzar i desmuntar els micromasclismes i microviolències, violències quotidianes presents en tots els àmbits dins la parella, la feina, l’escola, els mitjans comunicació, la família, la publicitat…

o. Dotar de capacitat sancionadora els observatoris de publicitat i continguts per tal d’eradicar el sexisme en els mitjans

Anuncis

2. Dret al propi cos i a tots els drets sexuals i reproductius

a. Dret a l’avortament: Les dones tenen dret a decidir sobre la interrupció del seu embaràs sense paternalismes estatals ni mèdics. Ni les dones ni el personal sanitari han d’estar subjectes a cap mesura penal per realitzar o practicar una interrupció de l’embaràs. La interrupció lliure de l’embaràs ha d’estar inclosa dins el sistema sanitari públic. Elaborar i desenvolupar la llei de drets i salut sexual reproductiva

b. Les polítiques i mesures de salut sexual i reproductiva han d’estar centrades en la coresponsabilitat afectivo-sexual de totes les persones, no només en el part normal, i en facilitar l’accés de les dones a la lliure elecció d’anticonceptius moderns

c. Garantir la maternitat lliure i desitjada amb cobertura pública de la reproducció assistida. L’accés a les tècniques de reproducció humana assistida no pot discriminar les persones (en parella o sola) en funció de la seva opció sexual

d. Dret a la llibertat sexual: Desplegament legislatiu de les mesures previstes en la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia

e. Cobertura pública de les operacions de canvi de sexe

f. Dret a la mort digna: Despenalitzar l’eutanàsia i establir els mecanismes de supervisió i control per garantir el suïcidi mèdicament assistit

g. Assegurar que cap creença religiosa o cultural pot interferir en els drets sexuals i reproductius de les dones

3. Dret a la salut

a. Superar l’androcentrisme científic i mèdic tot incorporant la perspectiva de gènere en tots els àmbits del sistema sanitari català

b. Garantir una atenció adequada a les dones víctimes de les violències tot assegurant que siguin detectades i tractades correctament en l’assistència primària de la xarxa de la salut pública

c. Programes de formació per a professionals de la salut en detecció de la violència masclista i l’atenció a les dones

d. Eliminar la medicalització innecessària de processos naturals com el part, la menstruació o la menopausa. Revisió crítica de tots els protocols d’actuació en matèria d’embaràs i vacunes com la del papil·loma humà, per ser innecessària i potencialment perillosa per a les nenes i molt clara, així com de la tos ferina per a les dones embarassades

e. La prevenció dels riscos laborals amb mirada feminista per tal de no invisibilitzar aquells accidents i malalties no reconegudes com a laborals (mal d’esquena, fibromialgia, contaminació ambiental, l’estrès de les triples jornades laborals…)

f. Visibilitzar la salut diferenciada de les dones en tots els àmbits (recerca, inversions, serveis, regulacions…) i adreçar la manca de diagnosi en malalties que afecten especialment les dones. Tenir en compte les diferències de gènere en les malalties professionals, incloent una especial atenció a la salut de les dones cuidadores

g. Prestar especial atenció a la salut de les persones que es troben en situacions de vulnerabilitat, com dones grans, mares soles, malaltes cròniques, en situació de violència masclista, sense ingressos, independentment del seu origen i de la seva situació administrativa

h. Reforçar els recursos tècnics i professionals per treballar l’atenció comunitària i preventiva a fi d’evitar la medicalització innecessària de les persones, sobretot, la de les dones. Inclusió de la teràpia psicològica i psiquiàtrica en la cartera de serveis bàsics per poder reduir la medicalització dels problemes de salut mental, que afecten especialment les dones

4. Dret a l’educació

a. Coeducació (la coeducació és l’educació) pública, gratuïta, laica, catalana i de qualitat, que s’apliqui a tot els àmbits educatius, des de 0 a 3 anys fins a la universitat

b. Garantir l’accés a l’educació pública, gratuïta i de qualitat per a tothom, en qualsevol dels nivells educatius, amb escola bressol (des del zero anys) fins a la universitat i, garantir l’atenció de l’alumnat més vulnerable (beques de menjador, transport escolar, materials…)

c. Garantir el sistema d’immersió lingüística

d. Que la coeducació sigui la base de la llei d’educació de la República Catalana, que es desenvolupi des de una nova perspectiva educativa l’anàlisi i la reflexió per tal de dissenyar el sistema que abasti tots els espais físics i temporals de l’escola (classes de música, espais de lleure, ludoteques…) i que promogui les activitats i serveis de lleure educatiu sufragats amb fons públics per garantir la igualtat d’accés de tots els nens i nenes

e. Que tant els llibres de text com altres materials curriculars i/o recursos digitals es revisin i tinguin com a paràmetre dels seus continguts la visió feminista, tot visibilitzant l’aportació de les dones en tots els camps del coneixement i treballant per eliminar els estereotips socials que generen una mirada esbiaixada de les capacitats de les dones en relació amb els homes

f. Tenir cura de la utilització d’un llenguatge no androcèntric ni sexista ni homofòbic, tant en les expressions verbals, com en les escrites o visuals (imatges)

g. És necessari assegurar recursos i programes que garanteixin el dret a l’alimentació de la infància i adolescència en l’àmbit educatiu (menjadors escolars i beques de menjador)

h. Reorganitzar els horaris de la vida quotidiana, laborals, escolars i dels serveis, per a evitar la incidència que tenen en l’estrés, en la salut mental de la ciutadania en general i especialment en les criatures i les dones

i. Desenvolupar programes d’informació i sensibilització en els mitjans de comunicació sobre la discriminació, estereotips de gènere i violència masclista. (la publicitat pel que fa la bellesa i la vellesa de les dones, parafarmàcia, cosmètics, cirurgia estètica…)

j. Tots els centres educatius, incloent les universitats, han de comptar amb protocols específics per a la prevenció, la detecció i l’actuació davant casos de violència masclista que afectin a les dones empleades, estudiants i treballadores d’empreses subcontractades així com protocols contra la LGTBI-fòbia

k. La llei d’educació ha de tenir en compte la diversitat de l’alumnat pel que fa les seves procedències i identitats diverses (religioses, culturals, orientació sexual…)

l. El sistema educatiu ha d’estar dotat dels recursos necessaris per poder dur a terme el treball de prevenció contra les violències (educació afectiva-sexual, resolució no violenta dels conflictes, i la prevenció de les violències, tant les anomenades microviolències com de qualsevol tipus de discriminació)

m. Les escoles que reben fons públics no han de poder practicar la segregació per sexes a les aules

n. Sensibilització sobre la importància dels jocs i joguines en la transmissió del sexisme i de la violència

o. Desenvolupar programes d’educació afectivo-sexual i reproductiva a nivell d’escola, amb un treball conjunt i en xarxa de les i els professionals de l’educació i la sanitat

5. Dret a la pau

a. Fomentar una cultura de la pau i la no violència basada en els fonaments feministes-antimilitaristes fent-la extensible a tots els contextos de la societat

b. Fomentar el protagonisme de les dones com a constructores de pau i garantir la seva participació en tots els processos de mediació, desarmament i acords de pau que posen fi als conflictes armats

c. Deconstruir el discurs de les forces armades com a garantia de la seguretat i l’ordre social

d. Invertir recursos per fomentar, educar i treballar per la cultura de la pau i la no violència

e. Desmilitaritzar els espais educatius (festa de la Mercè, saló d’ensenyament o saló de la infància)

f. Sancionar de manera efectiva les violacions dels drets humans comesos per agents armats

g. Cal evitar les mesures legals o administratives que sancionin la protesta social i evitar que el sistema penal contribueixi a expandir una política d’impunitat dins dels cossos de seguretat

h. L’ús de la força en les actuacions policials ha de ser excepcional. L’existència de protocols d’actuació establerts en el cas de detencions i reduccions a la via pública no impedeix que aquests procediments siguin revisats a fons per a aconseguir les màximes garanties de seguretat i de salvaguarda dels drets de les persones i per a minimitzar-ne els efectes negatius

i. Fer polítiques públiques que impulsin la igualtat entre els països; la desmilitarització del planeta, i la pau internacional amb respecte a la llibertat i l’autonomia de les dones

j. Desinversions públiques en la indústria armamentística

k. Implementar la justícia universal i signar els tractats dels tribunals internacionals contra els genocidis, crims guerra, crims contra la humanitat

l. Garantir els drets i el benestar de les persones refugiades. Buscar solucions als seus problemes més immediats i desenvolupar programes per treballar conjuntament amb aquest col·lectiu. Col·laboració entre els governs, per garantir l’acolliment i la seva integració a la comunitat d’acollida

6. Dret a la diversitat

a. Totes les persones residents a Catalunya hem d’assolir la nacionalitat catalana en el moment de constituir-se la República Catalana

b. Calen mesures a nivell polític, social, econòmic i cultural per evitar continuar anomenant “immigrants”, “immigrants de primera, de segona i tercera generació” a les persones que van decidir venir a viure a aquest país, perquè la condició de ciutadania i el reconeixement com subjectes de drets és degut a la condició humana i a la presència vital de les persones diverses en una mateixa societat

c. És necessari un compromís dels poders públics dels per trencar l’espai simbòlic del “racisme institucional” davant les migracions. En un moment de construcció de nous models de societat i de país, la migració s’ha de tractar des d’un punt de vista de convivència intercultural i sense penalitzar-la

d. S’han de tenir en compte les iniciatives de les persones migrades que treballen a favor dels drets humans, sobretot dels drets humans de les dones migrades, perquè son referents i agents de canvi social claus per promoure polítiques i pràctiques que poden assegurar una convivència pacifica i intercultural amb to la societat

7. Dret a l’autonomia personal

a. Cal una política d’Estat que garanteixi, protegeixi i universalitzi el dret a la protecció per dependència, amb accés a recursos adequats i prestacions justes que tinguin en compte la realitat de les persones dependents

b. El dret a una renda mínima digna ha de ser accessible, transparent i ajustat a la realitat social des d’un enfocament de gènere i drets, que aporti una solució efectiva als problemes derivats de l’increment de situacions de necessitat i insuficiència de recursos

c. Es precisa una mirada de gènere a les ajudes a les persones en situació de necessitat, prioritzant les famílies monoparentals, les quals estan encapçalades majoritàriament per la mare

d. Cal una política que garanteixi el dret als subministraments bàsics, que reguli de manera equitativa la contractació, preus o facturació i que permeti el gaudi dels recursos energètics a totes les persones, independentment que aquests serveis siguin prestats per organismes públics o privats

8. Dret a l’habitatge

a. Cal dissenyar una política integral que garanteixi el dret a l’habitatge de totes les persones com a condició irrenunciable per gaudir d’una vida digna, sobretot en favor d’aquelles persones que es troben en situació d’exclusió social (famílies monoparentals, homes i dones grans, persones soles, persones amb diversitat funcional, etc.)

b. S’ha de promoure i assegurar un nombre d’habitatges socials per atendre totes les peticions. És necessari augmentar el parc públic d’habitatges, bé mitjançant la promoció de nous habitatges amb protecció oficial, bé mitjançant la mobilització per al lloguer social d’habitatges actualment desocupats

c. Aquestes mesures s’han de complementar amb una major celeritat en els processos d’adjudicació d’habitatges amb protecció oficial per evitar les situacions d’exclusió residencial, sense menystenir, però, els principis d’igualtat i de lliure concurrència

d. Implementar polítiques públiques per a planificar ciutats més habitables, fet que tindrà una incidència directa en la salut i benestar de les persones